El nou edifici acull el "Centre d'Estudis del Museu Picasso de Barcelona", amb activitats complementàries al Museu que la connecten més estretament amb el seu entorn.

La façana principal que domina la plaça de Sabartés delimita un nou pla de composició, independentment de tot el museu actual, però amb una estreta relació establerta per la proximitat. Una finestra gran protegida per un voladís s'obre a la ciutat. A més, això possibilita la continuïtat visual entre el jardí del museu i la plaça, dibuixada d'una manera unitària.

Les altres dues façanes, la del carrer de Flassaders i la del jardí de Picasso, són més hermètiques pel que fa al món privat creat dins del volum.

Totes les formes, obertures, mesures iguals a les existents al Museu, permeten la visió i la relació amb el carrer i el jardí.

Dos materials asseguren la durabilitat de l'edifici en aquest entorn urbà i al mateix temps afegeixen complexitat a la seva visió: la pedra a la planta baixa i l'estuc a la planta superior.

Aquest nou edifici s'afegeix als cinc antics palaus transformats per formar tot el Museu Picasso amb una superfície total de 13.000 m2.