Estudi - Garcés - de Seta - Bonet

Associats des del 2011, el Jordi Garcés, la Daria de Seta i l’Anna Bonet inauguren una nova etapa de concursos i obres internacionals, que integra i continua la trajectòria ja consolidada del Jordi Garcés (Museu Picasso, Pavelló Olímpic de la Vall d’Hebron, Hotel Plaza a Barcelona, ​​Museu d’Art de Navarra, Museu de la Ciència i el Cosmos de Tenerife, entre altres).

Guanyadors del concurs internacional per a Le site du Prioré a Pully, Lausana, el Palau de Justícia d’Estrasburg, l’Estació Marítima de Siracusa i un complex residencial a Tours, han tingut un èxit crític considerable en els últims anys. El projecte per a les Tres estacions de metro de la línia 9 de Barcelona va ser exposat a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2014, més endavant va rebre el Premi FAD 2016. El projecte per l’Estudi del pintor Arranz Bravo ha rebut la menció d’honor del jurat i el Premi d’Opinió en els Premis FAD 2014.

Aquests treballs més recents són el resultat d’una nova complementarietat professional, tant des del punt de vista generacional com cultural, capaç d’interpretar els desafiaments -conceptuals, tècnics i de gestió de projectes- del nostre present.

Sembla que mai abans havia sigut necessari reflexionar sobre la relació que establim amb els llocs en els quals vivim. Crisi climàtica, fenòmens de gran transformació social, bombolles immobiliàries, grans desastres especulatius que han alterat el paisatge i l’ecosistema oro-hidrogràfic són solament alguns dels indicadors que l’arquitectura s’està convertint cada vegada més en un camp obligat d’experimentació per a noves polítiques més sostenibles.

Aquestes consideracions són la base de tres principis fonamentals que caracteritzen el nostre enfocament del projecte.

– Atenció al lloc.

El projecte arquitectònic pretén ser un procés guiat pel caràcter del lloc (condensat de societat, territori, paisatge, cultura i medi ambient), una oportunitat per a llegir i reinterpretar l’existent, sigui natural o antropitzat, urbà o rural, centre o perifèria, patrimoni històric o zona abandonada. La transformació del lloc i el seu entorn produït per la intervenció arquitectònica es converteix en una oportunitat preciosa per tornar a llegir, adaptar i realçar la riquesa del context.

-Diàleg entre l’existent i el nou.

Lluny d’interpretar el projecte com un procés conservador, creiem que l’aspecte que projectem amb el nostre treball ha de ser el resultat d’una sensibilitat contemporània capaç de dialogar amb el present, amb qui l’utilitza avui. El projecte ha de proposar solucions que parlin l’idioma de qui hi viu, essent imatges del nostre temps. Per a agregar una peça honesta al mosaic de la història dels llocs és essencial escapar de l’historicisme, la mímica i, en canvi, és necessari operar en clau contemporània.

– ¿Què és realment necessari?

Respondre a aquesta pregunta abans de començar a dissenyar solucions és molt important per nosaltres. Des de fa algun temps estem convençuts que, per a assolir el millor projecte, les solucions amb el major impacte expressiu i conceptual són fonamentals per entendre el que és estrictament necessari, no només en termes de reducció d’impacte i cost, sinó sobretot en termes de rigor i precisió. Anàlisis de necessitats i qualitats existents. Una manera ètica de relacionar-nos a través de la nostra professió amb el món en el qual vivim i investigar les noves formes de bellesa.

Jordi Garcés

Arquitecte associat


40 anys d’experiència professional. Professor de projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (de 1974 a 2015). Professor convidat o expert extern, de 1995 a 1996 a l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne. Membre de jurat a nombrosos premis i competicions. Arquitecte del Museu Picasso de Barcelona, que amb l’última incorporació recent afegeix el nou edifici annex com a culminació de la llarga transformació i adaptació dels 5 edificis gòtics del carrer Montcada. El Museu de Navarra a Pamplona, el primer Museu de la Ciència de Barcelona, el Museu del Cosmos de Tenerife, les sales d’exposicions temporals del MNAC, el Museu Egipci de Barcelona o la Fundació Francesc Godia de Barcelona, són exemples d’aquesta llarga trajectòria de projectes museístics. La seva aproximació al projecte, sempre amb molta atenció al caràcter del teixit urbà en el qual s’ubica l’edifici, però també al contingut i la identitat de la institució cultural que l’utilitza, així com a la materialitat i la simbologia específiques de les col·leccions que posseeix, sempre deriva d’una sensibilitat professional consolidada per l’experiència, així com de l’organització multidisciplinària d’equips formats en referència a cada ordre.

Daria de Seta

Arquitecta associada


20 anys d’experiència professional. Doctora en arquitectura amb una tesi en museografia. Convidada a diverses universitats europees, de 2009 a 2014 va ser professora de projectes a Ginebra (HEAD-HEPIA). Actualment és professora i coordinadora acadèmica de “Disseny d’espais” a Elisava de Barcelona. Associada a l’agència Garcés-de-Seta-Bonet des del 2011, ha dirigit diversos projectes en els darrers anys, com l’extensió del Museu Picasso o el Taller per al pintor Arranz Bravo a Barcelona, ​​així com el Palau d’Estrasburg de Justícia a França. Les seves experiències internacionals li van donar eines per organitzar els equips de l’última oferta guanyada per l’agència. En particular, per a la gestió de projectes del Palau de Justícia a Estrasburg, va coordinar un equip internacional i va cuidar les relacions amb un gestor de projectes (l’agència immobiliària del Ministeri de Justícia francès) i els usuaris (el Tribunal de Justícia de Instància alta d’Estrasburg). Daria de Seta sempre ha reconciliat la pràctica del projecte amb la seva activitat teòric-crítica. La seva tasca com a comissària d’una exposició d’arquitectura i fotografia, la seva col·laboració amb diverses revistes del sector i les seves publicacions en general donen testimoni i suport a la seva activitat docent amb la recerca pràctica del taller. També ha col·laborat amb Goppion, el Technical Museum Laboratory de Milà (Itàlia), productor de vitrines per a la conservació preventiva d’obres d’art.

Anna Bonet

Arquitecta associada


15 anys d’experiència professional. Ha treballat a l’oficina de Jordi Garcés des de 2007 i el 2011 es va convertir en arquitecta associada de l’agència Garcés de Seta Bonet Arquitectes.

Dirigeix ​​ diversos projectes recents, especialment a Catalunya i Barcelona, ​​com l’Annex al Museu Picasso, la Nova Seu de la Fundació Godia o l’edifici Farinera, així com diversos projectes de cases particulars a la Costa Brava.

Les seves experiències li han proporcionat eines per coordinar els equips del taller i diversos projectes alhora.

Va col·laborar en l’escenografia del Teatre Grec de Siracusa a Itàlia i en la Museografia al Museu d’Història de Catalunya (MNAC) de Barcelona.

Col·laboradors

Tamara Dedé

Arquitecta

Laia Oroval

Arquitecta

Michele Mario Zanuso

Arquitecte

Clara Almanza

Estudiant de Màster