El 1934, Pablo Picasso va visitar les col·leccions romàniques de l'actual Museu Nacional d'Art de Catalunya. L’endemà marxa a París i no torna a Espanya mai més. A partir d'aquesta visita i de la seva estada anterior al poble de Gósol als Pirineus (1906), Picasso mantindrà la seva vida durant un poderós record d'art romà. L'exposició "Picasso-Romànic", supervisada per Juan José Lahuerta i Emilia Philippot, posa l'accent en la relació entre l'artista de Màlaga i una de les col·leccions més importants de l'art medieval a Europa. Tots els quaranta treballs (olis, dibuixos, ceràmiques, escultures) i la selecció de documents d’arxiu mai exposats provenen del Museu Picasso de París. Aquest corpus està estructurat al voltant de tres eixos principals: l'estada a Gósol de 1906, la crucifixió i el crani. El projecte de disseny i escenografia respon al principal repte d'aquesta exposició:

Garantir que els frescos romànics, les estructures de fusta de l'absis reconstruït, la complexitat dels espais i la ruta laberíntica de les sales dedicades a l'art romànic del MNAC, no facin fagocitar les obres de Picasso de tan petites dimensions, es decideix agrupar les obres de Picasso en grans panells blancs, recordant la idea de les parets d'una galeria d'art contemporani. Aquests panells es converteixen en marcs tridimensionals, destacant la preciositat de les obres sobre un fons homogeni i clar. Les parets, sempre separades dels murs, es tornen com fulles tallant diagonalment les vores laterals. Constitueixen un dispositiu senzill i eficaç que, com en una mise en abyme, permet al visitant identificar clarament els actors del diàleg que aquesta exposició posa en escena.