En el Palau Gomis, es projecta un Museu per exhibir la col·lecció de la Fundació de les Arts i els Artistes (fundada l’any 2005 per l’arquitecte José Manuel Infiesta). El conjunt està format per diverses superfícies parcials a les plantes Baixa, Principal, Primera, Segona i Terrat. L’edifici actualment està subdividit en diversos habitatges i la seva configuració la va fixar l’arquitecte Miquel Garriga i Roca l’any 1855 amb motiu de l’obertura del c/ de la Princesa que va causar la desaparició d’un tros significatiu del conjunt de la casa Gomis, construït als voltants del 1800. La façana del c/ Barra de Ferro manté la composició original.

El Museu tindrà l’accés per Barra de Ferro a través del pati i la corresponent escala noble de pedra que desemboca al pis principal. L’enderroc d’un cos afegit en la reforma de Garriga i Roca permet recuperar en Planta Baixa la mida original del pati i sobretot la visió completa del gran arc rebaixat, límit del pati en el cantó més pròxim al c/ Barra de Ferro. Aquests dos fets contribuiran a una millor contemplació de l’estructura més noble i originària de l’edifici.

Una escala lleugera de nova construcció, que neix del final de l’escala de pedra d’accés a la Planta Principal, unirà els quatre nivells útils del Museu. La seva posició, lleugeresa i aspecte fràgil faran que sigui un element que s’afegeix a l’espai buit del pati amb una qualitat quasi vegetal per respecte a les mides bàsiques i característiques pètries del pati. Un ascensor que ocupa una discreta posició lateral comunica verticalment tots els nivells, accés de visitants i petites mercaderies. L’escala de veïns de l’immoble fa el paper de segona via d’evacuació i d’accés privat al Museu.

La Planta Principal és l’espai, amb gran diferència, més important del Museu per les seves mides i ornamentacions, destacant de manera absoluta el seu saló central de triple alçada. L’establiment d’un obligat recorregut en creu el fa protagonista indiscutible al ser un pas obligat per anar del sector carrer de la Princesa al sector carrer de la Barra de Ferro.

Les altres dues plantes són de menor importància en les seves característiques espaials, formals i de qualitat d’acabats. El Museu s’instal·larà d’una manera gràcil, elegant i lleu de manera que el contenidor resti intocat en aquest estat tant subtil a mig camí entre l’ús i la ruïna.