L’escena del Sferisterio està dominada per un gran mur amb tres obertures, abstracte i enigmàtic, que inspira i forma part integral de l’escenografia. El mur transcendeix la seva funció arquitectònica per convertir-se en paisatge, mentre les obertures actuen com a metàfora d’un interior, marcant la relació màgica entre dins i fora, entre espai domèstic i natura.

L’escenari presenta pocs elements, essencials i monomaterials, que evolucionen lentament al llarg de l’òpera. La gran lluna, present des del principi, il·lumina tant l’escena com les grades i travessa les obertures, transformant les figures en siluetes i aportant cromatismes variats: des de tons pàl·lids i freds fins a intensos i sanguinis.

Quatre escales metàl·liques connecten la terra amb el cel i, disposades inicialment paral·leles al mur, configuren el paisatge. En girar, generen perspectives i defineixen espais interiors. La seva forma trapezoidal accentua l’efecte de perspectiva, creant espais més amplis per als cantants.

Les escales construeixen espais: a vegades altar, camí d’ascens cap a la foguera o lloc de recolliment, i aporten dinamisme i definició espacial. Progressivament, gràcies als efectes de transparència, es desmunten, revelant escenes íntimes del món domèstic.

El metall de les escales reflecteix els colors i les llums circumdants, generant efectes evanescents. La lluna actua com a metrònom subtil del temps dramàtic, marcant el destí inexorable de l’òpera. Els materials, el gris metàl·lic, el mur de maons i la profunditat fosca dels tres buits, representen la transposició matèrica de les ruïnes i evoquen la destrucció de la guerra.

Direcció Maria Mauti
Escenografia Garcés de Seta Bonet arquitectes en col·laboració amb Carles Berga
Vestuari Nicoletta Ceccolini
Il·luminació Peter van Praet
Muntatge Allestimenti Arianese srl
Director orquestra Fabrizio Maria Carminati