El nou recinte de la Model estarà envoltat, arreu, d’un gran parc. Edificis i espais verds es vincularan entre ells per aconseguir una relació mutual d’interdependència. La petjada de les edificacions serà la mínima imprescindible i maximitzarà la seva permeabilitat. El parc, per part seva, donarà continuïtat a l’estructura panòptica enllaçant, sense fronteres, l’arquitectura, el patrimoni i el paisatge.
Els beneficis d’aquesta nova relació s’estendran més enllà de l’àmbit d’actuació, millorant les connectivitats ecològiques, la cohesió social i la qualitat de vida de la ciutadania.
El vincle entre habitatges, equipaments i parc permetrà una futura gestió cooperativa més eficient ja que, a la diversitat del programa, el parc respon amb un mosaic de de possibilitats adaptables a les futures necessitats.
Davant d’una situació d’emergència planetària en qüestions fonamentals, com el clima o els drets humans, el conjunt d’edificis i espais verds actuen plegats per respondre als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ONU 2030)donant respostes concretes i efectives. S’opta doncs per mantenir i posar en valor el patrimoni existent, aprofitant al màxim aquest recurs amb una vida útil encara per esgotar, evitant, en la mesura del possible, l’impacte ambiental de noves edificacions. La major superfície verda alliberada per aquesta estratègia, incrementarà les possibilitats d’oferir més i millors serveis ecosistèmics per la població.
La distribució del programa en els edificis patrimonials s’escull també associada a seva millor relació amb el parc i a les possibilitats i avantatges que aquest li ofereix.
Es completa així un nou model del conjunt, un nou vincle amb la ciutat.